El dilluns, dia
7 de gener, l’alumnat d’AUGA reprengué les classes
a l’àula del Teatre Municipal de l’Ateneu Igualadí
després de les vacances nadalenques.
Magí Puig, president d’AUGA Anoia, donà la paraula
a la regidora d’Ensenyament, Montserrat Mateu, la qual, bona
coneixedora del tema, abans de presentar al dinamitzador del Programa
de Voluntariat del Consorci per a la Normalització Lingüística
i a l’ucraïnesa, Olha Pavlishyn, bona seguidora del programa
en la vessant dels qui han decidit venir a viure i treballar a Catalunya,
feu una dilatada introducció per mitjà de la qual l’alumnat
d’AUGA s’assabentà de la trajectòria del
Consorci des de la seva gestació el 1989. L’ajuntament
d’Igualada en passà a formar part el 1992 i actualment
la nostra regidora el representa dins el si de l’esmentat Consistori.
Aquest, pel que fa a la zona on està vinculada la nostra ciutat,
abasta des de la Catalunya nord fins enllà del sud de l’Anoia.
L’any 2002, a Cornellà, es posà en marxa el programa
del “Voluntariat per la llengua” com a culminació
de la necessitat de vetllar per la pervivència del català
i el seu ús quotidià en tots els territoris on era o
havia estat present. La Montserrat Mateu feu referència als
tipus de programes i classes d’orientació, millora i
reforç que s’havien endegat així com al dret i
l’obligació de tots plegats a mantenir puixant la nostra
llengua per tots els mitjans possibles. Després cedí
la paraula a Oriol Torras i Planas i feu avinent que la presència
de l’Olga es justificaria abans d’acabar.
Oriol Torras, ajudat per projeccions de tipus organitzatiu, presentà
als alumnes d’AUGA què era i què no era el Programa.
Abans, però, feu una enquesta ràpida sobre què
opinava l’audiència: Era forta o feble la nostra llengua?
Hi hagué disparitat d’opinions. Tampoc no és tan
senzill, afirmà l’Oriol, ja que pel que fa al nombre
de persones que entenen o parlen català s’arriba a una
xifra que balla entre 9 i 10 milions. Segons aquesta xifra el català
se situaria en lloc més preeminent que altres. Però:
és així pel que fa al volum de publicacions, mitjans
de comunicació i estudis filològics? La recent Fira
del Llibre de Frankfurt apunta també vers una cultura forta.
I pel que fa a l’oficialitat? El català només
és oficial a Andorra ja que aquí només és
cooficial havent de competir amb amb el castellà, llegua d’abast
universal.
A partir d’aquí, com a bon dinamitzador del programa,
assegurà que parlem poc la llengua que ens és pròpia
i que sovint ens passem al castellà davant la sospita que l’interlocutor
no ens entengui. Una falàcia ja que l’interlocutor pot
haver vingut de l’est d’Europa, del nord, o bé
de l’Àfrica i, d’entrada, enten tan poc el català
com el castellà. Parlem poc la nostra llengua. Per il.lustrar-ho
projectà dades en percentatges: només el 54 % se la
sent seva i filant més prim la franja de ponent se la sent
seva en un 70 % i Andorra i Catalunya només un 40. Les Illes
i el País Valencià només un 30; a l’Alguer
un 10 i a la Catalunya nord un 2.
Què proposa el Programa? Converses. Que durant 10 hores (a
raó d’una hora setmanal) s’apleguin un català
o catalana que el parli amb fluidesa i una persona nouvinguda o amb
ganes de millorar i que parlin. On sigui i a l’hora que els
vingui bé a tots dos. Així de senzill i d’una
efectivitat comprovada. Només cal que siguin majors de 18 anys
amb ganes de comunicar-se sense prejudicis. Remarcà que de
cap manera el Programa preten prendre el camí de l’alliçonament
ortogràfic. Per això ja existeixen les classes adients.
També feu referència al desig de la Generalitat de que
el programa s’estengui quant més millor fins i tot dins
entitats i empreses. Una manera planera i eficaç de perdre
la por a parlar la nostra llengua i també facilitar el seguir
fent-ho davant qui no el conegui prou per tal d’assolir un capteniment
davant la temptació de passar-nos a un altre idioma.
Aquí, rebuda amb la simpatia general, l’Olga, una jove
mare ucraïnesa, prengué la paraula per explicar a l’alumnat
la seva peripècia vital des que, amb el seu marit, decidiren
venir a Catalunya. Per a ella tant extranya era la parla castellana
com la catalana i decidí optar per immergir-se en la catalana.
Fou interrompuda pels aplaudiments espontanis dels assistents en diversos
moments de la seva intervenció. Oi més quan encoratjà
a prendre part en el Programa i digué que els seus fills eren
com dos corcons que la feien estar atenta a parlar bé el català
fins i tot a casa.
A l’hora del col.loqui s’incidí sobre experiències
personals pel que fa a l’acceptació de parlar tothora
en català, sigui o no llengua materna.
S.B.G.