Dilluns passat a la tarda,
l’historiador d’art i estudiant de 2n d’Arxivística,
Daniel Vilarrubias i Cuadras, donà una lliçó a
l’alumnat d’AUGA sobre l’orfebreria en general i “Fulgentia.
Exposició d’orfebreria religiosa a Santa Maria d’Igualada".
S’ajudà d’una col.lecció de projeccions, amb
preses de tots els angles imaginables que ell mateix anava introduïnt,
alhora de fer els detallats comentaris sobre cada una de les peces d’orfebreria
que figuren a l’exposició.
Després d’un comentari inicial del president d’AUGA,
Magí Puig i Gubern, sobre el dolç comiat nadalenc del
proper dilluns i presentació de Daniel Vilarrubias, aquest començà
il.lustrant l’alumnat sobre les diferències entre la fosa
i la planxa pel que feia als tresors. En la fosa, sigui d’or,
plata o bronze, hi entra molt més pes del mineral escollit que
no pas si aquest es treballa sobre planxa. D’aquí passà
a consideracions sobre el cost i el prestigi afegit que suposava en
fer-ho d’una o altra manera i com l’ofici d’orfebre
arribà a assolir un reconeixement i prestigi molt alt. Feu referència
al frontal de Ripoll el qual fou saquejat i fos pel seu valor material.
Es preguntà: perquè la plata i perquè l’or
en l’orfebreria religiosa? Compta, és cert, la facilitat
de treballar-los amb unes tècniques d’origen medieval.
Però també el qüestionar-se que si grans senyors
i reis beuen en copes d’or, com pot ser menys la patena i el calze
de l’ofrena al Senyor? Altrament es valorava més una relíquia
si aquesta es guardava en un ric relicari. També, si els reis
terrenals portaven els tresors on anaven, era lògic creure que
la intercessió d’un sant amb relicari ben enjoiat seria
més escoltada que no pas el senzill. Una reminiscència
d’aquesta manera de pensar podria ser la de portar sempre al costat
el braç incorrupte de Santa Teresa, per exemple.
Seguí un exhaustiu anàlisi sobre els preveres beneficiats
i el culte amb el decoro necessari i els qui eren encarregats de l’inventari
i custòdia de l’orfebreria religiosa. Els anomenats obrers
i el rector de les parròquies. Es referí a un inentari
fet el 1536 el qual esmenta que l’argent es guardava a la torre
que hi havia sobre la Capella de la Minerva, o dels Dolors. Un altre
document del 1617 acredita que el tresor era allí.
Passà, Daniel Vilarrubies a seguir, imatge rera imatge, el detall
de la Creu Major i de com s’havia desplaçat la figura del
darrere del Crucificat, la de Déu Pare, als peus de la creu i
posat allí la d’una marededéu. Si la figura que
resuscitava era la de Llàtzer, Adam o una simbologia de la resurrecció
del matix Crist. L’anàlisi heràldic dels dibuixos.
Si l’un seria el de Francesc Spelt i l’altre de Morató
o bé de Pere Granell. Es referí també a una curiosa
reclamació de Pere Jofre per tal que li tornessin els diners
que havia bestret i de la coincidència que una colla d’igualadins
benestants tornessin, amb joies, unes quantitats en aquelles dates.
D’aquí vindria l’escut d’Igualada als braços
de la creu la qual cosa voldria dir que havia estat pagada pels igualadins.
Altres detalls per a l’alumnat: el punxó que acredita que
la peça és de “llei” i el treball de l’àliga.
També la minuciositat del treball de les mans i el contrast de
la plata del cos amb els daurats de la roba. I més i més.
Seguiren, també il.lustrats amb nítides imatges, els documentats
comentaris sobre el calze gòtic datat entre 1470 – 1520.
Els bordons amb el templet superior d’arquitectura gòtica.
Altres bordons del segle XVIIè, de 2 a 2,2 metres d’alçada.
La Creu Menor, netament renaixentista, gòtica en la forma i una
figura del Crist molt menys treballada que el de la Creu Major. Un Sant
Josep de plata entregat als consellers el 1686. Un Sant Bartomeu que
se sap que havia sortit en processó i que a la base porta el
punxó de Mallorca. Un encenser turriforme del segle XVI, amb
punxó de Girona. Un altre, també de plata, sense cadena.
Relicaris. Una Vera Creu amb dues estelles de fusta de la creu de Crist.
Una crismera del segle XVIIè. Encara, l’alumnat, s’assabentà
d’uns consells per netejar la plata.
Acabà amb 3 peces que considerava també de gran valor.
Un calze rococó i una patena. Un altre calze que deurien encarregar
els Cornet ja que la tapa del peu porta el seu escut i la custòdia
major, restaurada després de la guerra, enjoiada amb joies de
finals del segle XIX. Arracades, perles, brillants i fragments d’anell
figuren en la seva ornamentació. Unes imatges de la instal.lació
de l’exposició a Santa Maria clogueren la classe. L’alumnat
d’AUGA, si torna a visitar-la, ho farà amb uns ulls molt
més erudits.
El col.loqui fou també d’alt nivell.
S.B.G.