Dilluns passat, a l’aula del Teatre Municipal de l’Ateneu, l’alumnat de l’AUGA” de l’Anoia rebé una classe magistral sobre el paper. Des dels seus inicis fins l’actualitat.

Després de la presentació feta per Magí Puig i quan bona part d’alumnes de l’AUGA ja havien vist al vestíbul l’exposició de Paper Nu, que el conferenciant havia preparat com aperitiu de la disertació que vindria, s’encetà una llarga i amena aula.

Narcís Banchs, de Gelida, si pregunteu per “cal Banchs” us en donaran raó, fa una cinquantena d’anys que treballa en el món del paper. En coneix, per tant, les seves fibres i textures. Recordà com ja Giovanni Papini havia tingut el somni que el món comptava amb quatre columnes que el sostenien: la cultura, el treball, la història i l’escriptura i com el paper havia esdevingut essencial com a suport d’aquestes columnes.

Explicà com del pi, del cotó i de l’eucaliptus la humanitat s’havia espabilat per extreuren unes fibres vegetals d’un 3 mm. Aproximadament les quals es podien veure fàcilment si hom estripava un foli. Aquestes fibres vegetals són molt absorvents i ben aviat l’ésser humà s’adonà que si es mullaven s’inflaven degut a l’absorció de líquid i tendien a entrelligar-se. En assecar-se aquest entrelligat tenia consistència i capacitat d’absorció alhora. Recordeu els papers secants de quan anàvem a escola? Posà com a exemple.

D’aquí a fer el procés de remullat de les fibres en grans tines només fou qüestió de temps. I que la pasta, la qual incialment s’agafava amb una mena de garbell i en escórres deixava el full de paper, amb les seves barbes de fibra, també vegés la invenció d’un estri emmarcat per tal d’escursar al màxim la barba. Per fer-lo industrialment, però, calgué primer donar més consistència al paper i també procurar que impressors i dibuixants comptessin amb un paper que permetés una absorció limitada de la tinta.

Aquí el conferenciant remarcà el paper incial que jugà el rebuig de la indústria del curtit ja que gràcies a les carnasses s’obtigué una gelatina la qual impregnava el paper i el feia menys propici a l’absorció. A partir del 1800 començà la cursa d’una industrialització que encara no ha parat. Demanà a l’lumnat que fes un petit càlcul mental de la quantitat de combinacions que es podien fer pel que fa a la barreja de fibres a la recerca d’una major o menor consistència i que aquí encara s’hi hauria d’afegir la quantitat de coles vegetals i sintètiques que també poden barrejar-se en percentatges diferents per arribar a fabricar un tipus de paper determinat. Sabeu quantes classes de paper hi ha al món? 2500, fou la resposta. I no ens fiquem en les mides i gruixos! Un 80 % d’aquest paper es calcula que va a la impressió.

Després passà a analitzar els diferents tipus de satinats i de com evolucionaren per tal de comptar amb papers més llisos i uniformes fins arribar als estucats i el que coneixem com a paper couxè. El procés d’industrialització feu possible arribar a les actuals bobines de paper i al calandrat que permet que la pasta que entra per un cantó surti al final en forma de rodells de gruixos, resistències i satinats diversos.

Tot i això encara donà una lliçó de com es feien les anomenades marques d’aigua quina finalitat anava des de la marca del fabricant, passant per inicials i escuts nobiliaris, fins marques als bitllets de banc per tal de fer-los més difícils de falsificar.

D’aquí entrà en el món de l’art i de com, ell mateix, havia procurat tal com es podia veure en la mostra del vestíbul, que el paper el qual sempre servia de suport al protagonisme d’escriptors i artistes de tota mena, passés a ser el Paper Nu, o sigui protagonista ell mateix.

Abans d’acabar encara repassà algunes dites: Perdre els papers; fer un mal paper, com alguns diuen del Barça; no facis el paperina; vigila que no t’empaperin; quin paper més galdós… S’han parat a pensar quantes vegades al dia el paper es fa present a les nostres vides, des que ens llevem fins que anem a dormir? El paper fa tots els paperots.

Encara, a l’hora de les preguntes, sortí la figura del drapaire i del paper de fil que en sortia quan aquest havia venut al fabricant de paper les saques de drap que havia arreplegat al crit de: dones, el drapaire!

Finalment, a preguntes de l’alumnat, es parlà de la resistència que ofereix el paper segons es plegui vertical o bé horitzontalment degut a la tendència de les fibres a ajuntar-se en la direcció del flux de recollida. La pregunta final fou sobre si encara eren vigents les quartilles, les mans i les raimes i mitges raimes. I encara hauria pogut seguir més ja que Narcís Banchs porta el paper a la sang i quan d’ell parla els minuts, per a ell, no passen.

S.B.G.