Gràcies al bon fer i saber del professor d’Investigació a l’Institut de Ciències del CESIC, Carles Pedrós i Alió, dilluns passat a la tarda, a l’aula del Teatre Municipal de l’Ateneu Igualadí, l’alumnat d’AUGA, després de la presentació feta pel seu president, Magí Puig, s’immergí en l’explicació verbal i imatges dels dos pols, Àrtic i Antàrtic, especialment de l’Àrtic, on les investigacions sobre els secrets que amaga l’immensitat glaciar (a l’Àrtic es calculen uns 14 milions de quilòmetres quadrats en bancs de gel que evolucionen girant lentament seguint les busques del rellotge) en cada una de les diferents capes que s’han anat formant al llarg de segles i mil.lenis retenint una quantitat d’aigua que pot arribar a ser un perill si el canvi climàtic l’arribés a alliberar.

Carles Pedrós i Alió feu avinent a l’alumnat la diferència que hi ha entre la visió de l’Àrtida o Àrtic que en té un aventurer que s’arrisca a escometre els 50 graus sota zero com un repte personal i els científics, biolegs, físics i químics que formen equips per analitzar les mostres que, en forma de barres de gel extreuen de les geleres.

Milions de quilòmetres quadrats que començà a explorar l’holandès Willem Barentsz el 1596 donant nom al mar de Barentsz i obrint pas després a conèixer Nova Terra. Més endavant, entre 1878 i 1879, Adolf Erik Nordenskjöld encara obriria nous camins als futurs investigadors del congelador nord de la Terra que si bé es mostra més agressiu per la part de l’estret de Bering, al cantó del Pacífic, ofereix més possibilitats de penetració pel cantó de l’Atlàntic quan hi ha desgel per Grenlàndia i Escandinàvia.

Allí el glaç es veu afavorit per la feble salinitat de les aigües i això permet a l’ensems tipus més variats de vida aimal i vegetal. La salinització en diferents grans àrees no arriba al 30 %.

Es mostrà a l’alumnat com, de mica en mica, quan el temps ho permet, els vaixells han anat trobant camins a l’Àrtida i les expedicions han anat aprenent a controlar més la quantitat de queviures i material d’investigació que necessitaran en la llarga estada que els espera tan bon punt les aigües es gelen i l’Oceà Glacial Àrtic es transforma en una immensa massa de gel fins l’arribada de la primavera àrtica que, tard o d’hora, arribarà.

Ben equipats, els científics passen els dies perforant el gel en equips d’una trentena de persones entre les que s’hi inclouen cuiners i personal sanitari.

De com, a voltes, els científics es transformen en aventurers, de grat per força, es demostrà en les primeres expedicions que encetaren el camí de les trobades, cada 50 anys, a nivell mundial, per tal d’intercanviar coneixements. Modernament aquestes expedicions científiques, les quals es remunten al 1860, poden dedicar més temps a la investigació i a contrastar, després, en les trobades, teories innovadores sobre el coneixement de determinades èpoques fruit de les investigacions portades a bon terme en diferents glaciars arreu del món.

Carles Pedrós i Alió s’estengué àmpliament en els treballs de perforació i de com es distribuïa la feina entre els científics, dedicant-se cada ú a l’anàlisi d’un tram d’aquella barra congelada que s’acabava d’extreure i que ens informava de vida anterior en diferents segles, segons si el tram analitzat era més o menys proper al fons marí on el gel ja està a temperatures properes als zero graus, en contraposició a la quarentena o cinquantena sota zero de la superfície.

D’aquí que, al llarg dels segles, s’hagin acumulat restes microbianes, marines i d’insectes que arriben a donar sorpreses tan espectaculars com descobriments d’espècies noves per a nosaltres fins ara.

Tot aquest món d’investigació, la vida dins modernes instal.lacions ben acondiciades, la companyonia i intercanvi entre investigadors i les vistes de geleres d’un i altre pol de la Terra, a més a més de mostres del gel, van fer les delícies de l’alumnat el qual premià amb forts aplaudiments la que ha estat una de les lliçons més interessants d’aquest any.