El passat dilluns a la tarda, a l’aula de l’Ateneu Igualadí, Poesia Viva d’Igualada donà una lliçó de lecturra i escenificació de fragments de les “Arrels igualadines” de Jaume Ferrer i Piñol.

Lleonard del Rio i Campmajó, president de Poesia Viva d’Igualada, assumí les funcions de presentador de l’aula bo i fent referència a l’autor dels tres volums que apleguen uns 375 articles en els quals, Jaume Ferrer, donà a conèixer un bon nombre de personatges igualadins i fets dels quals foren testimonis quan no protagonistes. El bon fer periodístic pren vida quan, com és el cas, els protagonistes són els personatges i el periodista se sap posar en un discret segon terme. Això feu Jaume Ferrer en els anys compresos entre 1987 i 1995. Lleonard del Rio remarcà que l’autor ha escrit molt poca poesia però que tot i així, Valentí Marimon, del grup de rapsodes de Poesia Viva, obriria l’aula amb una poesia de Jaume Ferrer.

Després el mateix Jaume Ferrer agrairia la presència dels rapsodes: Valentí Marimon, Elisabet Bonet, M. Carme Miserachs, Maria Castelltort, Adoració Aliberch i Antoni Miranda. També l’escenografia que havien preparat Josep M. Bertran i Tomàs Berzosa.

Una referència als dos ocellets del cap d’amunt de l’arbre, simbolitzant una aventura viscuda de menuts amb Josep M. Bertran, en forma d’escapada a veure l’àvia d’aquest, retardada per la contemplació d’un enterrament passant pel passeig, com s’acostumava, donà pas a la lectura d’”Aquell trocet de rambla”. Una rambla de Sant Isidre on visquè des del 1934 fins a mitjans de la dècada dels 70 amb tota la transformació de bars, bancs, caixes i edificis. Davant de casa, el Canaletas, on la llum d’una finestreta deixava intuir al jovenet Jaume el tram final de la cursa vital d’en Bartomeu Torné. Els veïns de l’escala; el pas del generalíssim Franco; l’arribada de la Verge de Fàtima…

El record d’aquella casa del carrer de Sant Magí , la de les escales, on tingué d’anar, amb aquell regust de por i d’aventura dels 15 anys per tal de cobrar una factura de ca n’Elias. “I vigila que no se’t quedin!” fou l’admonició de la mestressa. La descripció de la casa de “mala nota”, l’esmunyir-se ràpidament havent cobrat i l’explicar als amics l’aventura, feu les delícies de l’alumnat d’AUGA.
“La tieta Rosita” fou una lectura feta per l’Elisabet Bonet plena de tendresa i comprensió envers aquella dona que quedà per merèixer, com es deia a l’època. També, en el mateix capítol, es feia referècia a una altra tieta Rosa quin amor havia estat Jesucrist i es feu monja.

Hi hagué un trencament de mitja part en el qual Lleonard del Rio feu referència al literat Florenci Crivillé i de com, aquest, s’havia manifestat bo i parlant de Jaume Ferrer, com d’una persona amb el do de la musicalitat en la paraula. Tan en la lectura com en la recitació.

Antoni Miranda llegí part de les arrels que parlaven d’aquell Mundial cinema que havia viscut Josep Morera, el Tio, amb les il.lustracions musicals del cinema mut i les actuacions vodevilesques de Josep Santpere, Visita López i Alfons Arteaga. Temps d’”El 69 muntat”, “Tregui-se-la si és servit”, “La reina dels ous”…

Un altre capítol, el del “Cosidor de la Sra. Lola”, fou llegit per la seva filla, l’Adoració Aliberch, la M. del Carme Miserachs i la Maria Castelltort. Fou un altre recordar temps en els quals els cosidors eren plens de noietes que volien aprendre les arts del cosir i brodar a mà. Tot dintre un ambient casolà en el qual també hi eren presents els contes i les cantúries.

“La Serafina i la teuleria” ens recordà la figura de la Serafina Mussons i Serra, de can “Garrell” esposa de Joan Ribera, bons caminadors tots dos i enamorats de la muntanya. La lectura, però, anà per camins de seguir la vida que feien els Mussons i Serra. Un retrat de l’època.

Finalment vingué l’apoteosi final. L’evocació del món de la ràdio. Aquella primera Ràdio Prat que propicià Josep M. Prat i Dalmases, el qual fou invitat per Jaume Ferrer a recordar la peripècia dels primers temps en els quals les ones eren gairebé un misteri i els permisos per emetre gairebé també. Després Ràdio Prat donaria pas a Ràdio Igualada.

Adoració Aliberch, micròfon en mà, recordà els discs dedicats i les cançons que es dedicaven i baixà de l’escenari a la platea per cantar i fer cantar el brindis de “Marina”, “Santa Marta tiene tren…”, “La conga del Jaruco”, el tètric “Raska Yu”, “Dos gardenias”, “Bésame mucho”, “Somos dos seres en uno…” i “Encima las montañas tengo un nido…” bo i acabant el capítol que parlava del casament del Josep M. Prat i la seva germana M. Teresa, als Caputxins, un 4 de maig del 1946, amb Maria Dolors Valls i Francesc Huertas.

L’alumnat aplaudí com mai l’inesperat final de la lectura dels fragments de les “Arrels igualadines” que Poesia Viva d’Igualada, presidida per Lleonard del Rio, bastí com a homenatge a Jaume Ferrer i Piñol, promotor i primer president de Poesia Viva d’Igualada.

S.B.G.