EXPERIÈNCIES DEL CONGO

 

El dilluns dia 10 de setembre, a les 6 de la tarda, al teatrede l’Ateneu Igualadí, va iniciar la seva activitat docent l’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de la Comarca de l’Anoia. El president d’AUGA va donar la benvinguda als i a les alumnes, felicitant-los pel seu interès a escurçar les vacances i desitjant que el nou curs, el quinzè, fos ben profitós per a totes i per a tots. La germana carmelita vedruna M. Assumpció Cullell, tan coneguda i estimada a Igualada, que des de fa 6 anys és missionera al Congo, va donar una interessant i documentada conferència sobre la realitat d’aquest país africà i la tasca que les germanes de Santa Joaquima de Vedruna hi realitzen des de fa 50 anys. El Congo és un país de 62 milions d’habitants. A la capital n’hi viuen 8 milions, la tercera ciutat més gran de l’Àfrica. És un país ric en minerals i petroli, i mentre va ser colònia belga anava força bé; els belgues es beneficiaren de les seves riqueses, però els natius estaven passius i els llocs de responsabilitat no eren per a ells. Quan els van concedir la independència no estaven preparats per governar el país. Només alguns tenien gran interès per ocupar llocs de responsabilitat, per enriquir-se però no per millorar el país, ni per fer un servei a la comunitat. El primer president, Mobutu, fou un dictador que es va apropiar en benefici propi de les riqueses del país, fins i tot de les ajudes que arribaven de l’exterior. Amb el segon president, Kabila, el poble es va sentir alliberat, però no va tenir temps de fer gaires coses. Va ser assassinat per un guardaespatlles i el va substituir el seu fill Kabila II, que era molt jove i sense experiència. Amb ell va continuar la degradació i la corrupció del país. L’any passat, per primera vegada a la història, els ciutadans van elegir democràticament el seu president. La gent va exercir aquest dret amb una gran alegria. Va sortir elegit Kabila, però el segon líder no es va conformar. Es van repetir les eleccions. Va ser un fracàs i es van produir enfrontaments. Moriren moltes persones. El país sencer demana la pau, vo volen més guerres. Actualment les organitzacions catòliques poden treballar amb una certa llibertat i autonomia, i es dediquen a educació primària i secundària, treballs professionals, hospitals, etc. Les germanes carmelites de Santa Joaquima de Vedruna són 113 en total, 28 espanyoles, 58 natives i 27 novícies natives. La Gna. Maria Assumpció Collell treballa a Matari. En aquest lloc de Missió les germanes tenen cura de l’Internat, fan classes a l’Institut, tenen un Centre de Salut, ajuden a la Parròquia, tenen un Grup de joves,... procuren autofinançarse. Finalment, la G. Cullell explica el treball que la seva comunitat ha portat a terme durant els 6 anys d’estada a Matari. Primerament es dedicaren a la construcció d’un dispensari i un cop enllestit l’edifici cercaren personal més o menys especialitzat. Després tenien el problema que havien de portar a fer les anàlisis molt lluny, i amb les males comunicacions que hi ha al país això s’eternitzava, llavors muntaren un laboratori i es proveïren de personal especialitzat i finalment de vacunes i material farmacèutic. Es dediquen també a la cria de gallines i d’altres animals i també conreen un hort, i amb els diners de la venda de les aus i de les verdures procuren autofinançar-se, la qual cosa resulta ben difícil. També ensinistren a la gent perquè treballin seguint el seu exemple de cria de gallines i d’altres animals i al conreu d’hortalisses, i així puguin guanyar alguns diners amb el seu propi treball, s’acostumin a viure amb més autonomia i de mica en mica vagin sortint de l’extremada pobresa que estan condemnats a viure. També procuren ensenyar a les mares la manera de tenir cura dels seus fillets, perquè creixin sans i forts. Va explicar una colla d’exemples realment inversemblants. Un d’ells és el fet que al dispensari se’ls presenten moltes vegades persones grans, però també criatures amb llagues cròniques que s’han de tractar durant molt temps perquè es curin. Per això aconsellen que quan algú es fa alguna petita ferida que tingui cura d’anar al dispensari per a la seva desinfecció i així evitar mals majors. Aquestes infeccions cròniques són produïdes pels insectes. A preguntes del públic, la germana Assumpció va dir que elles no aconsellen mai als natius del Congo que emigrin a altres llocs, sinó que s’esforcin a instruir-se i a treballar per aprofitar els molts recursos naturals de que disposen en el seu propi país. La germana s’acomiadà dient que espera il.lusionada el dia 27 de setembre per retornar a la seva missió de Matari (Congo). Les vivències de la germana carmelita vedruna foren seguides amb gran atenció i interès pels alumnes de l’AUGA. Moltes persones demanaren en acabar la conferència com podien col.laborar a ajudar l’exemplar i humanitària tasca que aquestes religioses porten a terme a Matari (Congo). Si algú vol fer algun donatiu, el pot lliurar al convent de les germanes carmelites de Santa Joaquima de Vedruna (carrer Roca, 1). PIC