ÉS LA GENT JOVE MÉS FELIÇ QUE LA GENT GRAN?

 

Dilluns a la tarda, al Teatre Municipal de l’Ateneu, Magí Puig presentà el catedràtic de Psicologia Social de la Universitat de Barcelona, Frederic Javaloy i Mazón, el qual ja era conegut de la majoria d’alumnes. Començà el catedràtic dient que els seus companys havien considerat que era prou agosarat per haver posat com a títol de la conferència la pregunta: És la gent jove més feliç que la gent gran? Seguidament proposà fer una enqüesta ràpida i demanà a l’alumnat que aixequessin el braç els qui consideressin que sí. Molt pocs. En canvi els qui l’alçaren pel no formaren un bosc de braços. Un 90 % aproximadament, conclogué. I felicità i es felicità pel resultat i l’optimisme que portava implícit. A partir d’aquí s’extengué en consideracions sobre els avantatges i desavantatges amb els quals s’enfronten joves i grans fent camí vers la felicitat. Els joves, començant pels infants, s’enfronten a tots els reptes amb l’esperit de conèixer més i més ja que per a ells tot és nou. Els grans, en canvi, ja estan de tornada de moltes coses i enrere han quedat la major part d’utopíes. Pel que fa a la resposta física la joventut, en general, no té cap problema. Cossos esbelts, la majoria, pells sense taques ni arrugues... però, qui ha dit que no hi ha bellesa en la gent gran? I aquí mostrà unes fotografies, entre elles una de la mare Teresa de Calcuta, bo i preguntant i preguntant-se si algú gosaria respondre negativament tot i que fos un altre tipus de bellesa. S’extengué en les coses que afavorien el ser feliç en una i altra etapa de la vida. Les preocupacions pels estudis; la incertesa davant l’enamorament i la formació d’una família; les dificultats per trobar feina, oi més si es vol com a culminació d’uns estudis determinats; el trobar pis; la tranquilitat econòmica que permeti emancipar-se... són, evidentment, factors negatius que juguen en contra del que és més important per assolir, de jove, la felicitat: l’amor i l’afecte que tota persona humana necessita. Per als grans existeix l’afebliment de les capacitats com a punt negatiu. És clar, afegí, que també, segons diuen alguns, compten amb alguns avantatges. Per exemple: no fan mal les dents i en minvar la percepció auditiva hom s’estalvia de sentir bona part de les bestieses que es diuen. La classe s’ho passava d’allò més bé. Els joves pretenen la lluna tot i que molts d’ells formin en les files dels anomenats mileuristes. Els grans han anat aprenent l’acceptar el que va venint i aprofitar el què passa de bo tot i que, una bona part per no dir la majoria, comptin amb jubilacions petites. Aquí, el professor, s’extengué en consideracions sobre si l’experiència menava a la sabiduria, creença generalitzada i ferma, en moltes civilitzacions. La saviesa veritable, conclogué, consisteix en ser feliç. I, com ser-ne? Amb el SOC! Essa de seleccionar. O d’optimitzar i C de compensar. I aquí posà d’exemple el gran pianista Rubinstein el qual, als seus 88 anys, seleccionava les composicions musicals que millor podia interpretar encara, amb això optimitzava les seves actuacions a tant avançada edat bo i compensant els temps per dissimular la pèrdua d’agilitat dels dits. Anímin-se a practicar el SOC! Seleccionar amistats, actes, obligacions... Segur que en trobarem que més aviat entorpeixen el camí cap a la felicitat. Hi ha persones amb grans ideals. És bo això. És bo si, per atendre aquests grans ideals d’ajut a qui sap quines persones llunyanes, no bandegem als qui tenim més a prop. El camí de la felicitat passa per l’amor i l’afecte que tota persona humana necessita, l’optimització i la compensació. Aquesta és la veritable sabiduria. En conclusió donar i sentir l’amor i afecte el més a prop possible. A partir d’aquí aixampleu-ho tant com pugueu, practicant el SOC. S.B.G.