Magí Puig presentà,
dilluns a la tarda, al Teatre Municipal de l’Ateneu, les doctores
Joima Panisello, relacions institucionals de la Fundació per
al Foment de la Salut i Carme Bertran, metgesa del ABS Cardona, les
quals cuidarien de la presentació i la ponència del
tema a tractar a l’àula: Cap a una correcta alimentació
de la mà dels grans. Seguidament ho feu de Pere Jansà,
un professional de la cuina conegut abastament a Igualada com el xef
del Jardí de la Granja Pla i de Sesoliveres el qual cuidaria,
al final, dels consells pràctics que pot aportar l’experiència.
D’entrada la doctora Panisello parlà de com els nord-americans,
allà pels anys 50 del darrer segle començaren a voler
saber com era que, a la Mediterrània, comptèssim menys
afectats cardiovasculars, diabètics i obesos que no pas ells.
Les investigacions portaren a la certesa que era el tipus d’alimentació
sàbiament barrejada de verdures, fruites i llegums amb poca
incidència de greixos. D’aquí sortí el
terme de cuina mediterrània que ha arribat als nostres dies
i que ella, personalment, més aviat es decantaria per dir-ne:
estil de menjar mediterrani. Un estil que seria bo que, ja que la
vida moderna comporta que els pares deixin la mainada amb els avis,
ocupats com estan ambdós per la feina, aquells sapiguessin
transmetre als néts els hàbits de compra i cuina que
ens llegaren mares i àvies a nosaltres.
La ponència de la doctora Carme Bertran girà en torn
dels valors nutritius de les verdures i de la necessitat de comprar
sempre fruita i verdures fresques ja que podem gaudir d’aquest
privilegi. Remarcà que aquesta era la manera ideal de menjar
bé i sobretot menjar sa ja que verdures i fruites ens aporten
tota mena de vitamines, hidrats de carboni i fibra que el nostre cos
necessita. La projecció de la piràmide alimentària,
però, sempre deixa les verdures en el segon graò quan
no hauria de ser així. A partir d’aquí s’extengué
en els minerals i vitamines que aporten els diferents tipus de verdura
i de fruita. Una exposició exhaustiva que fou seguida amb molt
interès per l’alumnat el qual, gràcies a la informàtica,
podia seguir les explicacions amb un acurat i puntual visual. Pel
que fa als fruits secs també, sense abusar-ne, cal considerar-los
molt recomanables per ser molt energètics. Acabà dient
que tal vegada s’havia allargat molt i que passava la paraula
a Pere Jansà.
L’alumnat, aleshores, passà a assabentar-se d’una
colla de coses de caire pràctic dins la cuina que ens llegaren
mares i àvies i que com a experimentat xef se sabia de sobres.
D’entrada, però, digué que no revelaria cap truc
ja que, a la cuina, no existeix altre truc que el d’adquirir
els aliments frescos. Insistí en que tenia raó la doctora
en dir que cada dia verdura, en una o altra forma. O si es vol patata
i ceba. Pel que fa a la fruita aconsellà no trossejar-la si
no és per menjar-la tot seguit. Millor queixalar-la. I recordà
una dita: una poma cada dia porta lluny de la infermeria.
Tot i així, donada
la quantitat de productes químics que hi tiren per tal d’eradicar
plagues i que arribin bé a la collita, recomaná treure
profundament la part cònica de dalt i no tant la de baix ja
que és allí on s’acumulen les restes de les aspersions
de productes. Pel demès, rentarles ben rentades, eixugar-les
amb un drap i queixalada. La forma de treure els grans de la magrana,
les diferents maneres de consumir moniato, tallar una ceba quelcom
a l’esbiaix per tal que no s’esfulli, com la pastanaga
no lliga amb la sal i vinagre, l’invent dels ganivets de porcel.lana
per tal que el tall als enciams no s’oxidi i la recomanació
de fer-ho a mà...
Una colla de consells pràctics dels quals l’alumnat d’AUGA
en prengué bona nota.
Després, tot i que l’àula havia exhaurit de sobres
el temps habitual, encara hi hagué un animat torn de preguntes
a les quals respongueren la doctora Carme Bertran i el xef Pere Jansà.
Com assegurar-se de conservar la frutia fresca? Anant-la comprant
de mica en mica. Fou una de les darreres.
Segur que es baté el rècord de durada d’una classe
de l’AUGA a l’Ateneu. Però, això sí,
fou amb l’aquiescència de l’alumnat.
S.B.G.