EL CEL DE MOZART

 

L’alumnat d’AUGA, dilluns passat a l’Ateneu, gaudí de la idea original de Microcosmos Teatre de bastir, en base a les cartes que Mozart envià a la seva família en el curs dels seus viatges per les capitals musicals europees de l’època, a cavall de la segona meitat del segle XVIIIè, una obra d’acte únic ben original. A més a més dels dos intèrprets: Júlia Mora i Arnau Vinós, en una escenografia de Juli Fuentes, molt senzilla però suggerent pel que fa jocs de colors de roba i lumínics, hi figura una col.lecció de titelles representant la família de Mozart i altres personatges decissius pel que fa a la peripècia vital del geni musical. Titelles fetes pel propi grup que, sota la direcció de Marc Hervàs i la seva ajudant, Clara Dalmau, els protagonistes fan aparèixer i desen bo i fent seguir la vida de Mozart nen i la seva germana Nannerl, passant després per la família, la creixença, l’enamorament, la paternitat i la mort. Cal esmentar, també, la traducció de les cançons feta per Maria Dolors Aldea, el vestuari realitzat per Teresa Solà i l’excel.lent gravació feta per Roger Tarragó. Tots plegats coadjuven a l’èxit de la posta en escena. El titellaire tingué en compte els primers anys d’aquell geni que nasqué a Salzburg el gener del 1756 i confegí un titella petit i un altre de més gran. Arnau Vinós i Júlia Mora, els protagonistes de carn i ossos, van alternant amb els personatges titella de Mozart i Constanza Weber, del pare, mare i germana de Mozart i l’Arquebisbe. Àdhuc la noblesa. I ho fan amb una facilitat i energia que captiven els espectadors. Entre cançons, cartes, composicions i anades i vingudes per Europa, des del seu primer viatge a Munic, l’espectacle passa volant i es fa difícil catalogar-lo ja que queda a mig camí entre espectacle per a infants com per a grans. Remarcar, si mes no, que la peripècia vital des del naixement, passant per Munic, Viena i la caiguda als jardins del palau reial on l’atengué Maria Antonieta, Brusel.les, París, Londres i Itàlia, amb moments d’humor i malhumor amb l’arquebisbe, el Miserere, els concerts a Augsburg, les òperes i el trencament amb l’arquebisbe, el casament amb Constança i l’arribada al Requiem, és una succeció interpretativa que manté en tot moment l’interès de l’espectador tant si els intèrprets actuen en els seus papers com quan ho fan movent les titelles. Interès que no decau en cap moment. Ans el contrari. Una delícia. D’aquí el comentari de la dificultat d’encasellar “El cel de Mozart” com una obra per a grans o per a petits. Van fer bé els de Microcosmos en posar al programa de mà: La vida i els somnis d’un geni per a grans i petits. És ambivalent. S.B.G.