COPONS: BRESSOL DE TRES BANCS ACTUALS

 

Magí Puig presentà, dilluns a la tarda, al Teatre Municipal de l’Ateneu, Jaume Ortínez i Vives, enginyer tècnic industrial, el qual ha dedicat moltes hores a documentar-se sobre les famílies de Copons i llur expansió per la península. D’entrada el conferenciant feu avinent la seva perplexitat, anys enrere, en veure com Copons, un poble i entorn a mig camí de l’altiplà i de les fondalades de la conca d’Òdena, gens apte per a grans cultius ni ramaderia, lluïa un nombre elevat de cases de categoria edificades a la primera meitat de segle 18è. Assegurà que li havia costat molts anys arribar a esbrinar el què havia passat tot i que li havien parlat d’articles a la premsa igualadina que havien tractat el tema. Tot i que en feu una recerca no els trobà. Màxim, al CECI, li havien donat referències que a la vila hi havia hagut molts comerciants. Per tal d’il.lustrar la magnificència de les esmentades cases, requerí la projecció d’un curt amb imatges de les cases esmentades i primers plans de noms i dates del 1730 i anys següents picats a la pedra de les dovelles dels portals. Uns Jové. De la família de la indústria tèxtil? Els mateixos de la Banca Jover? També trobà el rastre dels Gili i Romeu, botiguers a Còrdova. D’uns Aribau, també. Una vegada Ernest Lluch havia explicat per la ràdio que, a Sant Sebastià, havia trobat una família quina procedència era Copons. Aquí Jaume Ortínez, manifestà que ell només havia seguit el fil de les famílies comerciants i proposà a l’alumnat seguir la història a partir de quan començà a haver-hi el comerç lliure gràcies a decrets reials que aboliren les fronteres. Elcomerç amb l’Aragó i d’allí fins tot Espanya, que ja estaven practicant els coponins des de temps més reculats, prengué gran volada. Feu una reflexió sobre l’augment de població que s’havia donat a Catalunya i a la resta de l’estat per al qual havia estat decisiva la minva d’epidèmies. Aleshores els coponins, que ja s’havien espavilat a carretejar vers l’altiplà productes de la plana i tornar carregats de gra per moldre, s’adonaren que a major nombre de població, major nombre de negoci i des de Pareres bastiren molins fariners moguts per l’aigua que anava davallant durant uns 7 kms. El flux de negoci d’anada i tornada quedà consolidat de sobres. Topà, però,amb una llei del regnat de Felip Vè que obligava a pagar amb metàl.lic i les famílies comerciants feren de la necessitat virtut i establiren, primer a l’Aragó i després a la resta d’Espanya, excepte Sevilla on ja hi havia establerta una xarxa similar, la seva pròpia xarxa connectada amb magatzems. Aquí el conferenciant feu un altre incís per remarcar els perills dels viatges dels traginers de l’època. Assalts, focs i un àmpli etcètera els assetjaven contínuament. Francisco de Zamora, prohom de la Cort, quedà meravellat de la iniciativa dels coponins i en feu pública referència. A més a més eren gent profundament religiosa i això els facilità els contactes i el ser ben acollits tot i que parlessin una llengua estrangera.Trobant-se a Sant Sebastià de vacances amb la família, Jaume Ortínez preguntà als seus fills el nom del carrer on havien aparcat. Era el carrer dedicat a Josep Brunet. Ara el pare ens explicarà una història,comentaren ells. Doncs, efectivament, a Sant Sebastià anà a raure el coponí Manuel Brunet i el seu fill, Josep, fou alcalde de Sant Sebastià, com també el seu nét. D’aquí el nom del carrer. Els Brunet fundaren allí la Banca Brunet i també formaren part dels impulsors del gas i d’una paperera que, durant un temps, fou la més gran d’Espanya. Existeix una fundació promoguda per Jaume Brunet i Romero que atorga un premi anyal. El Dalai Lama acudí personalment a recollir-lo quan li fou atorgat a finals del passat segle. Seguidament parlà dels Jové i dels Segura i de l’entrocament d’uns Brunet amb el Banc Saragossà i el Guipuzcoano. Dels Jover amb la Banca Madrid i uns i altres a l’Argentina. D’uns Carbonell en les mines de Calaf i des de Valladolid entrant com a socis de la Banca Herrero després integrada al Sabadell. Donà la dada a tenir en compte per comprendre l’impuls dels coponins que entre el 1750 -1850 el 80% de les exportacions catalanes passaven per Copons i Calaf on s’havien establert molts coponins. Els Cortadellas de Calaf s’havien associat amb els Figuerola de Girona per crear la Real Compañía de Aragón que comptava amb 50 delegacions en servei continu. Aquest Figuerola era el pare de Laureà Figuerola, ministre de Comerç i creador de la pesseta. Finalment, cità que quan Igualada, farà uns 100 anys anava per camí de convertir-se en una de les 7 o 8 ciutats més importants, rebé el suport econòmic, entre 1903 -1910, de les famílies adinerades d’origen coponí. Unes famílies que havien sortit del no res i que s’expandiren i reeixiren gràcies al seu enginy i esforç. S.B.G.