LA PERSONALITAT LITERÀRIA DE GEORGE SAND: AURORA DUPIN

 

Aquesta vegada Maria Isabel Pijoan i Picas vingué a Igualada acompanyada de la seva mare. A l’AUGA, com remarcà Magí Puig a l’hora de la presentació, s’espera cada any el dia de la conferència que protagonitza Maria Isabel Pijoan. L’alumnat se la sent molt seva i mai no decepciona. En aquesta ocasió el personatge d’Aurora Dupin, després baronesa de Dudevant gràcies al seu casament el 1822, ultrapassava l’enunciat de la conferència titulada “La personalitat literària de George Sand: Aurora Dupin” que tingué lloc a l’àula dels dilluns a la tarda a l’Ateneu. D’entrada ja ho remarcà la conferenciant la qual desenvolupà el tema entre anades i tornades de l’Aurora que figurà en primeríssima línia dels novel.listes francesos amb els quals li tocà conviure i l’Aurora apassionada i de bona família, després d’accedir a l’estatus de baronesa en casar-se amb Dudevant el 1822 abandonant el títol i família el 1830 per traslladar-se a París a viure com a escriptora seguint els corrents de llibertat que encara es deixaven sentir a la França de l’època. Després, Aurora Dupin, nascuda el 1804 a Nohant, als afores de París, el 1804, any de la coronació de Napoleó com a emperador de França, coneixeria el 1831 a Jules Sandeau. Junts varen escriure “Rose i blanc”. D’aquest amor, una vegada separada, nasqué la Jules Sand, abreujament de Sandeau, i el vestir-se de forma masculina pregonant la seva llibertat. En aquesta etapa publicà “Indiana et Valentin”, “Lèlia”, la primera signada com a George Sand, i “Mauprat” unes obres de caire romàntic i molt personals en les quals, però, ja reivindicava el dret a la llibertat i la passió davant una societat que es dividia entre la revolució i els costums arrelats en una noblesa que pretenia resorgir. Vingueren després els amors amb Alfred de Musset que aquest inmortalitzà amb les poesies conegudes com “Les nuits”. Aurora Dupin, George Sand, no es pogué sostreure de la influència de Lamennais i de Pierre Leroux i d’aquest període són “Le compagnon du tour de France”, “Consuelo” i “Le meunier d’Angibault”, que reflecteixen un socialisme tocat d’humanitarisme o bé, si es vol, fruit de la seva orientació vers l’ideal socialista. Feu la conferenciant una referència als temps de les obres de caire camperol que en bona part descriuen la pagesia del seu Berry natal: “La mare au diable”, “François le Champi”, “La petite Fadette” i “Les maîtres sonneurs” obriren a la literatura francesa la deu del regionalisme. També de “Un hivern a Mallorca”, el 1842. Els alumnes d’AUGA, seguiren amb atenció la peripècia mallorquina de la cartoixa de Valldemosa de l’Aurora i el Frederic, George Sand i Chopin. Apassionada a estones i amb els enfonsaments orals i físics del músic que feren que George Sand arribés a dir frases tremendes sobre l’error d’haver-lo seguit fins allí. Finalment la darrera etapa vital i la tornada a la novel.la romàntica amb “Le marquis de Villemar” i una repassada al caire biogràfic de “Impressions i souvenirs” i la seva “Correspondència” un document excepcional sobre el segle XIXè que li tocà viure. Una lectura dels seus pensaments i fragments d’obra tancà la conferència. Encara, però, Maria Isabel Pijoan, volgué remarcar que Aurora Dupin, o Jules Sand, o Geroges Sand, amb la seva rebelió, fruit de la rebel.lió francesa, habia obert camins vers la lliberació de la dona i la lluita contra la desigualtat per raons de sexe i recordà que aquest dijous se celebrava el dia de la dona treballadora, entre altres coses perquè dones com l’Aurora Dupin habien obert camins.