Lurdes Munné i Sellarès, llicenciada en Història de l’Art i membre de la “Asociación Hispánica de Historiadores del Papel” i autora del treball “Els molins paperers a la Comarca de l’Anoia. Introducció al seu estudi”, fou presentada per Magí Puig, president d’AUGA, fent avinent que, a més a més, a les “Primeres Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya” celebrades a l’Hospitalet de Llobregat el 1988, la conferenciant presentà una comunicació sobre “Els molins paperers a Catalunya. Síntesi històrica, localització i característiques” i que col.labora en activitats del Museu Molí Paperer de Capellades havent realitzat l’Inventari dels molins paperers de la comarca de l’Anoia, finalitzat el 2005, dins el conjunt general de l’Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya promogut pel Museu de la Ciència i de la Tècnica.

Lurdes Munné, professionalment lligada a l’ensenyament, obrí l’aula dels dilluns a l’Ateneu amb una acurada presentació de l’arquitectura peculiar que s’ha mantingut durant tres segles a partir del XVIIIè fent referència al testimoni escrit d’uns viatges del 1700 en els quals es comentava que “parecía mentira que de un rio insoportable i un riachuelo pudiera surgir tal fuente de riqueza”. També il.lustrà l’alumnat sobre la mena de denominació d’orígen que, al seu dia, representà la comarca de Capellades referida al món paperer i presentà il.lustracions de marques de paper de Costas- Romaní i Joan Forn. L’alumnat pugué llegir en un d’ells: Carme, comarca de Capellades. Aquesta denominació de comarca paperera perdurà fins arribar al segle XXè i incloïa Carme, La Pobla i la Torre de Claramunt, Sant Pere de Riudebitlles i Capellades.

Remarcà la professora el fet que l’eix paperer que baixava de La Riba fins Capellades, seguint el prelitoral català, no aprofitava els grans rius sinó els petits els quals des d’Igualada-Capellades- Vilafranca, per exemple, havien estat rius manufacturers des de l’antigor. El paper, quina matèria primera eren els draps, precisava de certa bona qualitat de l’aigua per una banda i camins de distribució per l’altra ja que el consum principal era molt lluny. Així l’eix del Camí Ral i el de La Riba-Tarragona facilitaven el transport a l’interior de la península i fins i tot a ultramar.

En xifres es comptabilitzaren a la riera de Carme 13 molins paperers, a l’Anoia 14, a Capellades 16 i a Copons 3. Els de Capellades amb l’aigua del manantial que omplia el bassal i esgraonadament, donant vida a cada molí, anava baixant fins trobar l’Anoia. Tots ells funcionaren en un o altre moment al llarg dels anys quan no alhora.
Pel que fa a l’arquitectura, a partir d’una construcció tipus gran masia o bé molí fariner, s’incorporaren les rodes que mouria la força de l’aigua i els mecanismes hidràulics complementaris. Tot plegat dins una arquitectura d’estructura quadrada, amb teulats de dues vessants i grans arcades per tal de permetre l’activitat manual des de la planta baixa per aprofitar
el salt de l’aigua, l’habitatge i manufactura a peu pla i els nivells que calguessin per a l’assecador segons la producció assolida.

Si bé totes presenten un aspecte semblant, especialment pel que fa a les finestres dels assecadors, quin pas de l’aire era preservat si es feien ampliacions, algunes presenten detalls artístics en els ràfecs del teulat i moltes escuts al portal principal. Els pilars de ferro que es poden veure al Museu Molí Paperer de Capellades daten del 1868.

La professora Munné projectà una col.lecció de fotografies digitalitzades on es podien veure la similitud arquitectònica dels molins i la curiosa baixant escalonada d’aquests, des de Capellades fins a peu de l’Anoia, adaptant-se al terreny, per tal d’anar aprofitant la baixada de l’aigua.
Finalment, remuntant-nos al 1731, la lliçó de la primera transformació del Molí Vell de Capellades feta el 1907 i successives. Aquestes transformacions, amb l’arribada de les màquines de fabricació contínua, han acabat desvirtuant l’arquitectura tradicional d’una indústria paperera que havia assortit de papers de qualitat emprats per a documentació important.

Pau Vila valorà el paisatge entorn d’aquests molins dient que era inoblidable. Comparant l’arquitectura d’uns temps amb la d’ara, per molt funcional que sigui, tal vegada opinaria que és per oblidar.
El torn de preguntes en torn de la fabricació dels diversos tipus de paper fou molt animada i la professora Lurdes Munné rebé el càlid aplaudiment dels alumnes.