EL PRIMER SERRAT

 

Poesia Viva d’Igualada protagonitzà l’aula de dilluns passat al Teatre Municipal de l’Ateneu amb la temàtica d’”El primer Serrat”. Aquell jove cantautor, nat a Barcelona el 1943, i que formà part, dinou anys després, d’Els Setze Jutges i feu el seu primer recital el 1965, a la ciutat comtal, després d’haver complert aquells 20 anys que, acompanyats a la guitarra, entraren pels ataveus de les nostres llars esdevenint un clàssic de la nova cançó. Aquell jove Joan Manuel Serrat i Teresa fou qui Poesia Viva presentà a l’alumnat d’AUGA amb una encertada escenificació que coadjuvà a l’ambient nostàlgic que de seguida planà sobre recitadors, actors, veu del cantautor i el nombrós alumnat assistent a l’àula. L’escenari, decorat per sectors temàtics, per Josep M.Bertran i Tomàs Berzosa, un encert. Després de la presentació per part de Jaume Ferrer, director de Poesia Viva d’Igualada, encetà el recital de lletres de les cançons de Joan Manuel Serrat, Adoració Aliberch, prou coneguda dels igualadins i comarcans pel seu bon fer interpretatiu i molt especialment en l’àmbit de la recitació. L’Adoració seria, també, qui tancaria les escenificacions amb una acurada interpretació de la tieta. Des del primer moment l’alumnat, identificat amb una recitació pausada, amb aquells punts de silenci calculat amb mesura, es compenetrà amb els rapsodes i aplaudí tan efusivament la recitació com la veu de Serrat que seguia, càlida, donant vida musical als versos. Jaume Ferrer i Elisabet Bonet, alternativament, anaren donant pas a la selecció de vuit cançons que podríem qualificar d’emblemàtiques i que amb la recitació prèvia prengueren encara més força. Per acabar d’arrodonir la tarda remarcaríem l’escenificació del drapaire que feu Tomàs Berzosa ben acompanyat per la joganera mainada que encarnaren Assumpció Ferran i Ivet Garcia, entrant per la platea i gesticulant seguint la lletra de la cançó. Ambdues acompanyaren també el primer tram del titellaire que interpretà Josep M. Bertran seguint la tònica del ben fer escènic mesurant el temps entre la recollida dels titelles per posar-los a dormir a la maleta i tornar, sol, a casa sota la pluja. Ressaltar, també els vells amants que personificaren Núria Castelltort i Valentí Marimon amb una mímica plena de tendresa que acompassaren a la nostàlgica cançó. Per acabar, les paraules d’amor que foren corejades per totes i tots els assistents a la primera aula del mes de febrer, seguides de l’aplaudiment final.