CINEMÀTICA MUNICIPAL D'IGUALADA I UCAI

 

La del dia 17 de desembre era la darrera àula del 2007. Tal com s’havia programat es projectaren, en pantalla gran, els films “La caja de cerillas”, “Historia de un sombrero” i “El campió”. Prèviament el president, Magí Puig, anuncià una sortida teatral per al proper mes de febrer i també que, a la sortida de classe, l’alumnat, hauria de vigilar per no rebre cap picada d’insecte. Un insecte llaminer que es lliuraría a la sortida com a bon auguri nadalenc. Sebastià Borràs i Guadalaviart cuidà de fer uns comentaris previs a la projecció de cada una de les tres pel.lícules. Abans, però, agraí la col.laboració de la família Castelltort, de la Cinemateca Municipal i de la Unió Cinematogràfica Amateur Igualadina, personificada en les persones de Francesc Serradell, Josep Graells i Joan Mollà. Gràcies a ells, amb la coordinació de Francesc Serradell, havia estat possible deixar impecable una banda sonora dels films greument danyada amb el pas dels anys. “La caja de cerillas” fou realitzada, el 1944, per Josep Castelltort i Ferrer (el Truco) i Ignasi Castelltort i Jaume (l’Ignasi de cal Fanalé) i es basà en un argument d’Arcadi Sabater. El protagonista fou Joan Mas però els i les: Vila, Gleyal, Artigas, Botines, Castelltort, Morera, Valls, Casas i Moncunill, entre altres, formaren l’àmpli rol secundari. Fou premiada amb la medalla d’argent del Vè Concurs Nacional del CEC en considerar-la com el millor desenvolupament fílmic d’aquell any i Joan Mas rebé el premi a la interpretació. El film, a més a més d’un poriginal argument, el desprendre’s d’una capsa de llumins buida, aporta la visió d’una Igualada i uns costums que ja formen part d’un record cada dia més llunyà. La “Historia de un sombrero”, també basada amb un argument d’Arcadi Sabater, fou filmada el 1946 i en els seus crèdits hi figuren: Alfons Cortès com a tècnic electricista i Antoni Moncunill com a director escènic. El protagonista és el barret de palla però començant per la filla gran de Josep Castelltort i del Castelltort de cal Sr. Magí, s’hi troben, seguint la peripècia del barret, altres Castelltort, Casas, Amorós, Mas, Roset, Canals, Sàbat, Torelló, Ortínez, Vila, Mateu, Valls i Botines i molts altres igualadins i igualadines com a figurants. La vida del barret passa dels primers anys d’esplendor al desenllaç final per una colla de situacions molt ben estudiades. Visions, també, d’una Igualada i una Tossa molt allunyades de com ara les coneixem. Fou premiada per les millors situacions humorístiques, tot i el final agredolç, amb la Medalla d’Argent i premi a la millor interpretació de conjunt, en el IXè Concurs Nacional del CEC. “El Campió” fou realitzat, el 1952, per Josep Castelltort i Ferrer i Josep M. Lladó i Bausili. Havien passat 8 anys des de la capsa de llumins i els rètols eren ja en català. En les imatges es fa notar una major qualitat del cel.luloide. En els crèdits hi figuren com a protagonistes: Antoni Solà i Carles Casanovas. Comptà, però, amb una gran quantitat d’igualadins com a figurants espontanis. Entre ells, Miquel Solà, germà del protagonista, el qual amb el nom artístic de Carlos Miguel esdevindria professional del cinema. Godó, Sisquella, Andrés, Castelltort i Genovès, entre molts altres, van formar part de l’extens rol de figurants. El Rec, el Passeig de les cabres, la Font de la Carota i les escales on ara s’hi troben les mecàniques evidencien, també el pas dels anys. Més de mig segle. “El campìó” meresqué ser premi extraordinari al Concurs Nacional del CEC; quedà en tercer lloc en el prestigiós Premi Internacional de la UNICA i obtingué, a Cannes, el Premi d’Honor. Una agradable tarda alliçonadora sobre el treball que feren els primers cineastes igualadins que acabà amb la recollida d’una atractiva abella farcida de xocolata que endolcí els paladars de l’alumnat en vigílies de festes. SEBASTIÀ BORRÀS