Hi havia ganes de veure i sentir Nadia Gulam. Des de bona estona abans de començar, molta gent ja era a les portes del Teatre de l’Ateneu per agafar lloc. Els socis de la comarca no van apurar l’hora,
Nadia Gulam no va defraudar ningú: entenedora, humil, clara, empàtica… va anar desgranant el seu trajecte sota les bombes de Kabul, el canvi d’identitat per simular-se noi i poder alimentar la seva família, el sofriment dels i -especialment- les afganeses.
La vinguda a Barcelona, les intervencions quirúrgiques per salvar-la, la família d’acollida, l’aprenentage dels nostres idiomes, la seva tasca per ajudar al seu poble. Les argúcies per tornar periòdicament a casa seva i d’altres detalls quotidians van merèixer repetits aplaudiments.
I el proper dilluns: “Un tresor anomenat …aigua”. Tema d’absoluta actualitat de la mà d’Àngel Massallé.